LA GENERACIÓ QUE VE AL CLUB. UNA REFLEXIÓ SOBRE ELS NOSTRES ESPORTISTES

S’acosta el fi de la temporada. Ja en breu els karateguis dels nostres esportistes quedarán llavats i plegats i a punt a l’armari per a la pròxima temporada. Els xiquets i xiquetes han canviat molts la seva residència habitual i han començat les vacances amb els seus pares i familiars, havent canviat les classes de karate per hores de platja,piscina i parcs. I bé que s’ho mereixen.

Ha sigut un any molt carregat d’activitats en tots els aspectes, perque tenen la sort (o no) de pertànyer a un club on tot l’any es treballa moltíssim i es desenvolupen moltes activitats: competicions oficials i de promoció, cursos de formació, exhibicions, entrenaments especials, exàmens de cinturó, activitats extra escolars i benèfiques, etc..i es que l’agenda pareix no acabar mai. Fins i tot als majors ja ens comença a pesar l’any esgotador sino fora perque és la nostra passió i no res ens pot frenar les ganes de progressar cada dia.

Però per a un xiquet s’ha de entendre que no es el mateix. Els xiquets tenen que estudiar primer,educar-se en valors i jugar. Quan fem una «càrrega» d’algo que té la finalitat de ser «esport»-a més de ser sobretot art marcial- -, aleshores no estem cultivant uns dels valors fonamentals dels valors del karate en els xiquets; que es que disfruten aprenent un art marcial I QUE S’HO PASSEN D’ALLÒ MES BÉ formant-se adequadament en valors com a persona i karateka. Si no es compleix eixa premisa aquests xiquets acaben massa cansats i en ocasions abandonen temporal o definitivament (entre altres causes clar).

Per tant s’ha de valorar el esforç que fan per entrenar quasi tots els dies després de llargues jornades escolars, a voltes inclòs en èpoques de exàmens i d’ acudir a totes les activitats que fem. I sobretot per anar i preparar-se per a les competicións, on tener encara que soportar un nivell d’estrés alt per el nivell que hi ha de vegades i els nervis propis de la competició.

Es el moment de premiar o nomenar, desde el agraïment més absolut i sense tindre per a res en compte el nombre de medalles que han aconseguit, que això es el de menys clarament, als nostres xiquets/es del club que han participat a les competicions: Joan Marc Vidal, David Pons, Cesar Ferri, Moises Faus, Noe Faus, Jorge Lopez, Pau Lopez, Marc Cepero, Sara Hidalgo, Edgar Sala, Julen Bataller, Frida Gonzalez, Aitana Romero,  Andreu Palomares, Pau Lloret..perdó si se m’oblida algú…pero son tants…(corregirè l’article si se m’oblida algú)

Com diu el nostre mestre, lo important no es la medalla sino el treball realizat, sempre, per poca que siga, s’aconsegueix una millora. Aixo es el vertader repte del karate i el cami a seguir.

Per últim, comentar que estem molt contents de que amb aquesta generació que vé, tant treballadora i «guerrera» en la millor vessant d’aquest adjectiu, de segur que els èxits individuals i d’equip arribaràn i el nom del club arribarà molt lluny. Gracies per esforçarse i gràcies per representar el nostre club. Un gran OSS per els nostres xiquets i fins l’any que ve.